La revolució privada
Propostes per ser menys infeliç
-
Són les 4 i 59 del matí i el sol és a punt de treure el cap per l’immens horitzó d’aigua que tenim al davant. Som a l’Illa de Pasqua, el melic del món, a més de 5 hores d’avió de qualsevol altre tros de terra, al bell mig de l’oceà pacífic. És el nostre…
-
PATRICIA: La inseguridad es la sal de la vida y aquí no vas a sentirte inseguro. JUAN: Se acabó la inseguridad. PATRICIA:Porque tienes el trabajo. JUAN:Tengo el trabajo, no tengo inseguridad, es decir que tampoco tengo la sal de la vida. PATRICIA: Pero tienes el trabajo. JUAN:Tengo el trabajo. Pero no tengo la inseguridad. La…
-
En una de les històries de futurisme immediat de Black Mirror es narren les peripècies de la Lacie en un món on fent servir implants oculars i aparells mòbils, la gent puntua les seves interaccions personals i virtuals seguint una escala de cinc estrelles. Aquest sistema crea un embolat de relacions entre les persones basades…
-
El beure potencia l’amistat, també fa sentir-se part d’un grup, i en el meu cas, és un valor important que no sé desvincular, encara, del fet de servir-me, de vegades, no sempre, algunes copes de vi o un parell de cerveses. Els alcohols i tot el que suposa l’ebrietat no poden obviar-se en la vida…
-
El fet de cobrir el nostre cos amb peces de roba és un acte de pura necessitat de protecció dermatològica. Allà on la nostra pell no arriba, hi pot arribar una bona jaqueta forrada de plomes d’ànec. El vestir és un verb que sempre m’ha dut de bòlit. Potser és el meu taló d’Aquil·les, potser…
-
De la meva etapa de vigor físic ja passada, tinc una espineta ben clava en el fons del meu inconscient en aquest bonic verb. Per a mi el suar sempre ha estat molt vinculat a l’esport, i l’esport, amb el permís dels models infantils no competitius que ara sovintegen, sempre ha significat guanyar o perdre,…
La meva vocació pública 