El passat 18 de juliol vam poder viure una relativa revolta en la granja mediàtica de l’esport quan l’associació que representa a les persones amb acondroplàsia i altres disfuncions òssies van informar que estudiarien mesures legals en contra Lamine Yamal per la contractació d’un grup de persones amb aquest tipus de discapacitat únicament per activitats d’espectacle i mofa. 

L’endemà mateix un d’aquells figurants contractats a la festa assegurava a l’emissora RAC1 que: “Ningú no ens va faltar al respecte”; “No entenc per què se li dona tant de bombo”; “Som gent normal, que ens dediquem al que volem, d’una forma absolutament legal”. L’actor tancà el seu discurs també abraonant-se sobre la presidenta de l’associació i titllant-la d’acomplexada. 

Paral·lelament, el Govern espanyol va decidir en Consell de Ministresendurir les sancions per exposició de persones amb discapacitat en espectacles fins a un milió d’euros de multa. 

I si per això no fos poc, dies després, el mural en honor al jugador pintatpel grafiter TV Boy anomenat ‘Super Lamine’, que hi ha a Mataró i que consistia inicialment en una imatge del barcelonista vestit de Superman, apareixia repintat amb els set nans de Disney al seu voltant.  

Sens dubte l’afer ha generat una sèrie de debats sobre com es perceben aquestes situacions des d’una perspectiva de dignitat i autonomia. Si bé és cert que tot apunta que la presència a la festa de les persones amb acondroplàsia responia a una clara voluntat de generar com a mínim sorpresa i comicitat als convidats que van assistir a la festa, també és verídic que els actors presentaven un espectacle amb el qual es guanyen la vida i arran del globus mediàtic que s’ha produït han vist amenaçada la seva font d’ingressos generant, de forma paral·lela, un segon debat en relació amb l’espai que ha d’ocupar la voluntat individual dins dels discursos dels col·lectius que els representen.  

En realitat els actors s’escuden en l’amplitud dels conceptes com el de ‘mofa’ o ‘burla’ que descriu la llei, una nova llei de protecció de les persones amb discapacitat aprovada no fa pas tant, el 2023. Quan pensem en la voluntat d’aquesta llei immediatament ens situem en el marc mental dels ‘Circs dels Horrors’ de fa més d’un segle on s’exhibien molts actors i actrius amb discapacitats o afectacions com el gegantisme, l’hirsutisme o la mateixa acondroplàsia i creaven espectacles pensats únicament per a la mofa i la sorpresa dels assistents.

Però avui en dia la línia és més fina del que pugui semblar i l’enorme diversitat d’opcions i la complexitat d’aquestes fan que la valoració de l’acte o espectacle en si mateix hagi de ser valorat de forma concisa i precisa. Perquè ens podríem plantejar fins i tot si l’automofa s’ha d’acceptar i el que és més important, si aquesta automofa té un fi bo per si mateix o simplement perpetua l’estigma tal com exposa la presidenta de l’associació de persones amb acondroplàsia.  

Per exemple, fa poc sentia una xerrada motivacional de la Míriam Martínez, atleta paralímpica amb esclerosi múltiple que se’n reia de les seves deformitats i feia mofa, en un auditori ple de gent esperant un discurs de superació personal, d’haver d’orinar dreta perquè li van extirpar la bufeta. Era la seva manera de treure ferro a una situació personal molt dura i l’auditori ho vam acceptar perfectament i vam riure amb ella —que no d’ella. Per tant, segurament el que ens hem de preguntar tots plegats en aquest cas és: si anem a una festa i una persona amb acondroplàsia apareix per repartir xarrups i ballar, riurem amb ella o ens riurem d’ella? 

Sigui com sigui, l’única cosa que sí que podem destacar positivament de tota aquesta polèmica és que ha servit per visibilitzar un col·lectiu de persones en una situació de diversitat funcional que com molts d’aquests col·lectius restava invisibilitzada. En fer-se públic la notícia el focus mediàtic es van generar milers de milions d’inputs que van ajudar a fer que tots siguem més conscients d’una realitat complexa i amb múltiples diatribes i almenys, alguns de nosaltres, vam poder pensar, reflexionar i escoltar totes les parts i millorar segurament la nostra actitud i el nostre posicionament davant aquestes persones i les seves inquietuds.

Article publication el dia 19/9/2025 a social.cat