L’anterior govern va planificar l’aplicació d’un Pla pilot de la renda bàsica universal que s’havia d’aplicar durant la legislatura anterior. En aquest pla unes 5.000 persones havien de rebre la RBU: 2.500 escollides de manera aleatòria entre tots els domicilis de Catalunya i les 2.500 restants de dos municipis concrets.

Durant els dos anys que estava planificat aquest pilot, els participants havien de rebre un pagament mensual de 800 euros per adult i 300 euros per menor de 18 anys.

Més enllà dels dubtes tècnics legítims que pugui suscitar aquesta mesura en forma de pla pilot, és cert que si s’hagués aplicat hagués suposat sense cap mena de dubte la irrupció d’un debat polític de gran calat en la nostra societat: podem desprendre l’ésser humà de l’obligació de guanyar-se la vida?

És evident que l’augment de les desigualtats socials fruit de les darreres crisis econòmiques, climàtiques, energètiques, bèl·liques i de salut que ens devasten ens els últims anys fan urgent i necessari un canvi de rumb econòmic i una reorientació del paradigma social a nivell mundial. Però també és cert que tanta incertesa ens provoca por i ens converteix en persones més conservadores, allunyant-nos de propostes tan progressistes com la d’implementar una RBU. I és evident que eliminar d’una vegada per totes el mandat històric que la humanitat s’ha atorgat a si mateixa des que existeix com a tal no és quelcom que pugui fer-se com qui aplica una política qualsevol. Cal un gran consens i sobretot cal informar molt i molt bé al conjunt de la població perquè entenguin que aquesta mesura no es base en regalar diners sinó en garantir la vida.

A dia d’avui, almenys al nostre país, amb el nou govern en construcció, lligat amb la crisi interna d’ERC i amb el procés de recomposició de la CUP – principals impulsors d’aquesta mesura -, sembla complicat que tornem a veure la carpeta de la RBU sobre les taules de les respectives conselleries implicades. Però estic segur que si aconseguim mantenir el progrés social que la humanitat ha demostrat en el darrer segle, si seguim evolucionant a nivell tecnològic de la manera que ho estem fent, si mantenim un cert control dels mercats i sobretot si som capaços de capgirar les diverses crisis conjuntes que ara mateix ens colpegen, la propera transformació social, almenys a occident, serà l’eliminació del deure de guanyar-se la vida.  

text publicat a social.cat