Darrerament el tema de la immigració ha acaparat el debat polític. Les declaracions de l’alcalde de Tossa de Mar afirmant que l’arribada de 200 immigrants subsaharians en un hotel de la localitat danyarà la imatge de la seva localitat, i a la vegada, negant-se a dir de quin hotel es tracta per evitar atacs racistes és un clar exemple de l’atzucac on estem immersos actualment. Per una banda volem evitar caure de quatre potes en la fal·làcia del discurs de l’extrema dreta: lligar la immigració amb tot el és dolent, però per l’altre no podem defugir d’un tema que és evident que no s’està gestionant bé ni des de les administracions, ni des de la ciutadania. 

Crec que ja és hora que els partits d’esquerres afrontem el debat aportant noves perspectives per tal de combatre aquest fantasma que recorre Europa i que es cobreix amb els llençols de la por i l’odi cap al que ve de fora per tal d’inculcar-nos a tots i totes idees totalitaries i perilloses. Una bona manera d’afrontar els problemes socials és revisant com s’han fet les coses en el passat. I casualment, aquest any 2024 ha fet 60 anys de la publicació de ‘Els altres catalans’, de Paco Candel, un dels llibres que més ha contribuït a la reflexió sobre l’acollida i l’adaptació de les persones que venen a Catalunya buscant millorar les seves condicions de vida. Candel advocava per una combinació de fidelitat als orígens i contribució al projecte comú de Catalunya, en aquells moments en referència a la immigració andalusa.

I justament aquest ha de ser el camí per eliminar del debat aquest incòmode ‘nosaltres i els altres’ que ara imposa la dreta i construir una societat cohesionada en el marc d’un projecte comú. De fet, els catalans ho hem fet sempre al llarg de la nostra història i la riquesa de la nostra cultura rau en aquesta capacitat d’acollida que sempre hem demostrat. Estic segur que en el futur ho seguirem fent mentre siguem capaços de mantenir la mateixa fórmula que tant ens ha fet créixer com a poble: compartint la nostra llengua i la nostra cultura. Perquè el que realment importa per teixir una societat avançada i benestant no és l’origen dels seus ciutadans sinó els seus valors. 

Publicat al setmanari 3 de vuit de Vilafranca del Penedès, el dia 13/9/2024