En ple debat sobre la ubicació ideal de la nova biblioteca de Vilafranca del Penedès, un equipament que ERC reclama des de l’any 2010 i que en les darreres eleccions va ser una demanda pràcticament unànime de tots els partits que hi concorrien, voldria fer algunes reflexions no tant sobre el continent, o sigui, l’espai que ha d’ocupar, sinó sobre el contingut: el projecte de foment de la lectura que ha de liderar.

Una part important de la política municipal és decidir sobre continents: estructures noves que suportaran formes de vida col·lectives: un pavelló, un carrer, un auditori, un local social, una biblioteca… Un dels primer factors que cal tenir en compte és el pressupost, el cost de la construcció de l’estructura, després òbviament, i aquí és on s’han vist més desastres, hi ha un estudi sobre el manteniment i l’ús de la construcció executada. Però un cop assegurades aquestes dues fases, i també, cal dir-ho, havent fet un bon treball previ d’estudi de necessitats de la població, el més important és tenir un projecte clar sobre l’ús d’aquell equipament municipal. Si és un carrer, haurem de tenir clar com volem que els nostres conciutadans hi circulin i com volem que el gaudeixin: arbres, bicicletes, voreres amples, pocs cotxes, aire net i silenci, si és un pavelló: comoditat, eficiència energètica, absorció de sorolls, i perquè no, elements que invoquin el foment de la salut a través de l’esport i advoquin pel respecte al rival i als jutges esportius. I, finalment, en el cas que ens atent, la projecció d’una nova biblioteca ha de dur implícit un projecte de lectura potent, contemporani, inclusiu i accessible per a les diferents realitats d’un municipi.

Recordo que fa 15 o 20 anys el controvertit visionari i emprenedor de l’àmbit de la tecnologia, Steve Jobs, va afirmar en la presentació del primer iPad, el seu flamant nou enginy, la tauleta electrònica que revolucionaria l’experiència digital, que en el futur ja ningú llegiria llibres. Aquesta afirmació em va inquietar. Evidentment era la posada en escena d’aquelles que feia en Jobs davant un auditori que semblava que anés a veure una final de la superbowl i ell amb aquell posat de paio normal amb texans i jersei de coll alt. Però aquestes sentències sempre tenen un bri de certesa, una petita intenció oculta de baticini. I el futur ha arribat, i per sort, encara queda gent que llegeix llibres, però es nota una certa tendència al canvi en relació al llibre. Sense anar més lluny les darreres dades que la xarxa de biblioteques públiques municipals comparteix cada any ens indiquen que el volum de préstec de llibres han baixat significativament en els últims anys; és evident que la gent més jove interactua amb l’hàbit de la lectura d’una manera diferent, com interactua amb molts altres aspectes de la vida. Per exemple, sense anar més lluny, el meu fill de 12 anys per quedar amb els amics es tanca a l’habitació, si anés a la plaça, com feia jo a la seva edat per veure als meus amics i jugar una estona a futbol, no trobaria ningú de la seva quinta. Jo mateix, he reduït dràsticament la presència de llibres a casa, per una qüestió d’espai, i des de fa temps el 90% dels llibres que llegeixo són digitals -vagi un sentit homenatge als meus sants progenitors perquè tota la meva col·lecció de llibres de filosofia ha anat a parar a casa seva-.

Per tant, ens trobem davant un moment clau pel sector del llibre, segurament el moment més important des de l’invent de la impremta l’any 1241 a Xina i el 1440 a Europa. El llibre per primera vegada a la història no només té una gran competidor alternatius: l’audiovisual, aquesta no és la dada significativa, – fa 600 anys tenia el teatre – , ara el llibre té un competidor que emula el format, gairebé emula l’acció de passar pàgina, i sí, ni el tacte ni la olor, de moment, són comparables, però està clar que en la societat actual que vira cap a la digitalització, aquest competidor, és el repte més important que ha tingut el llibre de paper en els darrers segles.

Amb tot aquest panorama, els grups de poder del l’àmbit del llibre han fet una sèrie de passos importants per salvar els papers. Per una banda han separat l’experiència de llegir del llibre de paper, han començat a parlar de la lectura en l’àmbit més social i formatiu i d’aquesta experiència de lectura n’han disgregat el valor de llegir en paper. El grup de poder del llibre s’ha fet fort al voltant del producte ‘eina de paper’ que conté el plaer de llegir, la saviesa del conèixer i fins i tot la tècnica de l’escriure a mà i la seva necessària conservació focalitzada en el cas dels llibres de text de les escoles.  Però al fer aquest moviment fetitxe, han alliberat la lectura com a activitat humana i l’han cedit bàsicament a les biblioteques com a garants del foment de l’hàbit, un hàbit que ha de proporcionar-los bàsicament nous clients. Per tant, les noves biblioteques que s’han anat construint, tant a Catalunya, com a la resta del món, assumeixen aquest canvi de relació amb el llibre i la lectura i plantegen projectes adaptats a les noves circumstàncies.

Sense anar més lluny, fa uns dies, un grup de la plataforma centx100 Vilafranca vam anar a visitar la flamant Biblioteca Gabriel García Márquez recentment premiada com a millor biblioteca del món. La primera cosa que sobta és que quan hi entres no hi veus cap llibre. La recepció és una enorme planta baixa que sembla més el hall d’una estació que no pas una biblioteca. Hi ha bancs, hi ha sofàs, hi ha tauletes, i grans espais que vehiculen a la gent. També hi ha, i això és una gran noticia, una gran afluència de gent. Gent de totes les edats: nens, adults, avis, àvies etc…

El bibliotecari, documentalista i expert en programes innovadors de foment de la lectura, Julio Alonso Arévalo, defineix quina havia de ser l’essència de les biblioteques del segle XXI, les 4 C’s: connexió, comunitat, coneixement i creació. Les biblioteques són la nova àgora pública i han de respondre a les necessitats canviants de les nostres comunitats, han de facilitar l’accés al coneixement local i global, la innovació social, l’aprenentatge informal, l’experimentació i l’esperit col·laboratiu. Recollir el guant del foment de la lectura en ple segle XXI i amb la digitalització i amb plena transferència intel·lectual cap a l’artificialitat, no és una missió senzilla: requereix valentia i convicció, requereix visió i requereix talent. no és molt fàcil fer un edifici ultramodern que arquitectònicament assoleixi l’excel·lència, però fer una biblioteca és molt més complicat. Si fem una Sagrada Família del llibre hem de procurar garantir que crearem adeptes a la lectura, i per crear adeptes al llibre necessitem reclams. Aquesta és la missió del contingut de la nova biblioteca: tenir reclams per aconseguir que el devot vingui al temple.  

La biblioteca García Márquez té forces reclams que l’han catapultat a l’èxit: té un estudi radiofònic, té un petit auditori, té una sala de cuina, té sofàs, però també té taules i cadires, té wifi, obvi, te tablets, té terrassa, i té també una hamaca. Però sobretot té persones que estimen els llibres, que estimen la cultura i que sabem com transmetre la seva passió; i jo crec que en el fons aquest és el principal èxit de qualsevol continent, sigui quin sigui, que en el contingut, sobretot es valori, les persones que l’impulsaran.

A Vilafranca volem aquest equipament, un espai dinàmic i mòbil, perquè no, si la població no ve als llibres que siguin els llibres que vagin a la població actualitzant el concepte de bibliobús i creant noves iniciatives per fomentar la lectura arreu. I també volem una administració facilitadora que fomenti totes aquestes iniciatives: espais on parlar sobre llibres mentre s’aprèn a teixir o a cosir, mentre es tasta un bon most o un bon cava gran reserva, espais per fomentar la Filosofia entre els més menuts, espais per compartir i també espais per a concentrar-se, ah i sobretot, amb una bona cafeteria per recollir-s’hi i compartir, i parlar de llibres, sí, també de parlar de llibres, d’aquells objectes gairebé màgics que contenen vida, emocions i saviesa, i que sempre hi seran, diguin el que diguin els grans gurus de la tecnologia.